|
Una
ambientació determinada pot convidar a mirar, tocar i parlar,
ho fem amb materials i suports col·locats en punts estratègics.
Hem buscat tots els racons dels espais comuns per exposar materials.
Són llocs importants que creen una certa atracció
i a la vegada pràctics per poder disposar de més espai
dins de l'aula. Són com un rebost ben ordenat al que cada
mestra pot anar a buscar elements per crear una situació
de joc i experimentació.
En
aquests espais comuns, com pot ser l'entrada, els elements que
hi podem trobar, van marcant les estacions del l'any: és
el que hi ha l'entorn , el que passa fora de la llar. Per exemple
a la tardor hi podem trobar: cistelles o coves amb fulles de colors
i textures diferents; carbasses de grandàries, colors,
textures variades; moniatos, castanyes, codonys, pomes, etc. Podem
fer la parada amb el personatge màgic. La Marieta castanyera.
A poc a poc els infants, els pares i nosaltres anirem omplint
d'elements les cistelles, les caixes, els pots...
Si tenim moltes fulles podem fer moltes propostes: podem jugar
a enlairar-les, xafar-les amb els peus, trinxar-les amb les mans,
a premsar-les... Si són pedres, i hi ha una caixa plena
d'ampolles buides, què faran els infants? Potser ompliran
les ampolles? Potser faran un tren?... L'estratègia de
tenir un rebost viu ens ajudarà a trobar el plaer de jugar
i investigar i portar a terme projectes inventats pels propis
infants.
Als
espais on estan els grups intentem crear una atmosfera acollidora.
A poc a poc anem treien el material de plàstic. Tot el
que hi ha esta pensat per poder-ho utilitzar en un moment determinat
o podem preparar l'espai per fer una sessió amb fulles
o altres materials. Propostes que demanen espais amplis que ens
permetin jugar i poder centrar l'atenció en una proposta.
Propostes molt senzilles que fàcilment es poden treure
i tornar a plegar.
Altres
estratègies que també utilitzarem seran els prestatges
en els que hi podrem tenir elements que a la vegada ens ajudaran
a crear un ambient acollidor i en un moment determinat, que no
està programat, serà de gran utilitat. Per exemple:
un gerro d'aigua que sempre està apunt per quan arriben
les flors; un pot de vidre rodó buit que podrà ser
la lupa d'aigua per crear una situació d'observació;
morters, transparents, opacs amb les seves manetes, apunt per
triturar, extreure un pigment; pots transparents plens de petxines,
pedres, closques de cargols...
Per
terra estratègicament dins de l'espai de cada grup i segons
l'edat, escollirem elements. Paneres i cistells amb propostes
que estan convidant a tafanejar. Elements a l'abast que segons
l'edat dels infants i el nombre del grup haurem pensat molt detalladament
perquè puguin utilitzar-los amb plena autonomia.
Les
experiències que es van creant dins de tots els petits
grups de l'escola formen "microclimes" i és en
aquest cultiu que es va creant la pròpia identitat del
petit i del gran grup. Aquests "microclimes" generen
diàleg, intercanvis, propostes, materials. Fets que ens
ajudaran, dia a dia, a fer créixer les experiències.
La
pràctica quotidiana, les demandes dels infants i la il·lusió
pels nous reptes serà la clau per anar avançant
. Les idees dels materials i els suports els anirem elaborant
algunes vegades passejant mirant aparadors, altres en una exposició,
en un mercat, en llibres de decoració. Són materials
i suports que normalment es troben en racons impensables. Alguns
es compren i la gran majoria, un cop es té la idea, es
troba la manera d'aconseguir-los.
|