L'AMBIENT
Del
llibre: Fer plàstica, un procés de diàlegs
i situacions (1999), capítol L'ambient
per Carme Cols. Col·lecció temes d'Infància,
número 33. A.M.Rosa Sensat. Barcelona
Quan parlem d'ambient,
ens referim aquí a l'ambient físic, material, però
també a un de menys tangible, a l'atmosfera, al clima,
a la manera de moure's, de conviure, de relacionar-se, de fer,
en la mesura que ambdós ens donen una idea més precisa
de l'ambient favorable a la creació, a l'art, a la plàstica.
Hem passat molts anys pensant que per poder educar plàsticament,
estèticament o artísticament els infants de 0-3
anys el que calia era simplificar la realitat, començar
pel començament; per exemple, que una qüestió
com el coneixement dels colors necessàriament passava per
ensenyar primer els colors primaris. Entorn d'aquesta creença
s'organitzaven uns muntatges esgotadors per tal de "conèixer"
el groc, després el vermell... Volíem sortir del
costum de les fitxes absurdes, de seguir una línia o emplenar
una superfície en un intent per sistematitzar un concepte
i tornàvem en el fons a la mateixa metodologia la pràctica
educativa errònia.
També hem passat molts anys generant una estètica
institucional, en algun cas sense reflexió, com per exemple
el fet que tots els infants hagin de portar bata pel fet d'anar
a l'escola, o bé propostes pensades per solucionar qüestions
d'ordre pràctic, com dissenyar unes prestatgeries i penjadors
ideats especialment per posar-hi les coses personals dels infants,
espais que configuren i determinen una imatge visual pels seus
dibuixets més o menys simples i graciosos fets pels adults...
Reduccionisme, empobriment, institucionalització, infantilisme
són conceptes que ens agradaria pensar que ja són
lluny de la pràctica educativa amb els més petits
o que cal abandonar-los.
Els anys de treball amb ells mirant atentament el que fan i escoltant
les seves demandes ens han permès aprendre, i molt, sobre
el seu potencial, les seves preguntes. Les seves demandes ens
esperonen, ens obliguen a una recerca constant, sobre biologia,
sobre física, sobre lògica i també sobre
art, els seus possibles camins i maneres de treballar-ho.
Una actitud oberta ens ha ensenyat a mirar i veure. Una situació,
la que podem viure avui amb l'educació dels més
petits, ens fa prendre consciència que som limitats, que
no ho sabem tot i, per tant, ens obliga a tenir més amplitud
en el nostre pensament i acció. La consciència dels
nostres límits ens fa tenir una obertura cap als nostres
aliats, com a col·laboradors, en uns casos seran els pares
o avis dels infants, en altres el debat entre l'equip o altres
professionals, o bé ens caldrà consultar i escoltar
el consell d'un expert per afirmar o modificar un concepte, per
fer un replanteig metodològic...
Ara podem parlar de la plàstica a l'escola bressol des
d'una altra perspectiva, la de l'ambient, de totes aquelles qüestions
físiques que contribueixen a informar, a transmetre cultura
i, alhora, que faciliten la generació de cultura, i en
el cas que ens ocupa, cultura artística, estètica
i plàstica.
Per fer-ho proposem un primer exercici. Mireu, contempleu, feu
d'espectadors de l'ambient de la vostra escola. Hi ha coses que
us emportaríeu a casa? No hi ha res que posaríeu
al vostre pis? Fem aquest recorregut mirant els mobles, les prestatgeries,
les parets... Motiven a parar-se a mirar? Ens acull un sofà
per intercanviar, per relacionar-nos? Quina Il·luminació
hi ha? Trobem alguna calaixera? Alguna obra d'art? Gerros?
Tots sabem que l'organització i la distribució de
l'espai condiciona el funcionament de l'escola. Facilita o dificulta
les interrelacions entre els grups, les persones, la manera de
moure's, la connexió entre el dintre i el fora. La manera
com un espai està dissenyat li confereix una personalitat,
una estètica. Un ambient físic, el configuren les
parets, els mobles, els materials.
Mobles, taules, cadires, prestatges i tantes altres coses possibles:
calaixeres, sofàs, coixins... Amb el mobiliari és
possible crear diversos ambients que proposin, que suggereixin,
que promoguin, que acullin... Però, quines cadires? Quines
taules? Per a qui? Per a què? Un espai físic, la
seva organització i distribució han de respondre
a criteris funcionals i estètics i, alhora, tenir una personalitat
pròpia. Els infants, els mestres, els familiars, els veïns
gaudirem d'aquests espais i els enriquirem amb les aportacions
de tots. No podem crear un món solament per als més
petits...
Des de fa molts anys, sabem també que les parets són
importants, que donen i reben informació de la vida de
l'escola. Tenim la cura necessària d'una qüestió
tan important com aquesta des del punt de vista de la plàstica?
Què pengem? Per què ho pengem? Per a qui ho pengem?
Quant de temps ho pengem? Podem guardar les tradicionals llistes
d'assistència en un calaix i dedicar l'espai per fer una
petita pinacoteca? Amb obres de qui? De Picasso, Rembrandt, Velàzquez,
Miró.... dels infants, d'un familiar que ens ha fet una
pintura? Què podem fer per trobar les tres dimensions d'un
espai? Podem posar miralls per engrandir l'estança, per
mirar al darrera ... ?
Ara entrarem en els materials, les joguines que omplen les prestatgeries.
Què hi veiem? Són plenes d'unes joguines que trobem
pertot arreu? Són les típiques joguines comercials
que sota el nom de didàctiques presenten els seus dibuixos
infantilitzats, estereotipats, que empobreixen la mirada, l'acció,
el pensament... Tots sabem quines són les joguines i els
jocs que més agraden als infants. Una expressió
que sovint sentim: "Té de tot i no juga amb res. juga
amb les coses que hi ha als armaris de la cuina ... " No
entrarem a fons en el tema; solament suggerirem elements que hauríem
de trobar per a la riquesa dels sentits. Paneres, cistells, caixes...
plenes de fruites, pedres, d'allò que pot cabre en un calaix
dels mals endreços... Recipients que acullen propostes,
participació de grans i petits per omplir-los. Descobertes...
Les fulles que hem collit, demà com seran? Color, textura.
La qualitat dels materials donarà als infants molta més
informació i una educació per al tractament dels
objectes. Un racó de joc simbòlic amb tasses, plats
de ceràmica.
La música amb
un bon menú, amb aparells amb so de qualitat. Llibres que
pesen, llibres que hauran de mirar a la falda d'un adult. Contes
que escolten o miren. Tot el material ens hauria de fascinar per
la seva qualitat i per la provocació. Si en un període
de la vida observem que els infants tenen interès en arrencar,
estripar i esmicolar.. és possible oferir-los una proposta
que respongui a aquest desig. Un gran mural de papers col·locats
de manera provocadora els convida a refer, però en el procés
de la seva activitat l'interès pot reconduir-se i espontàniament
descobrir l'agrupació, l'ordre, la classificació.
Tot el que hem descrit està immers en un clima que afavoreix
la llibertat, la participació, la flexibilitat en les propostes
de les activitats. Una organització que permet a l'infant
i als adults moure's en diferents espais. Espais de jocs, d'escoltar
música, de mirar llibres!
Un clima que trenca barreres on els grups conviuen i gaudeixen
de la riquesa que hl ha dins i fora de l'escola. És un
clima en el qual petits i grans participem en una àmplia
dinàmica de descoberta de la cultura, de les cultures,
i en generem de noves.
No n'hi ha prou de
posar butaques, sofàs, obres d'art... per enriquir un sistema
cultural.
Els elements ens ajuden
a crear una atmosfera, però allò menys tangible,
com dèiem al començament, es troba en la manera
de fer creant un ambient propici i favorable per a la creació,
per a l'art i per a la plàstica.
Les parets, els mobles, els materials ens ajuden a dur a terme
idees que a poc a poc van canviant un ambient. Petits passos que
demanen una participació dins l'equip. Recordo les preguntes
que ens fèiem a la nostra escola quan vam posar per primera
vegada dues butaques com a mobiliari de l'espai del grup: què
diran els pares? Si ens troben assegudes diran que no fem res?
Les butaques van servir per a moltes altres coses, mai per fer
aquestes preguntes. Un espai on tot eren bolquers, i... que semblava
una habitació dels mals endreços L'hem convertit
en un espai per posar les caixes on guardem els tresors de cada
infant. El simple canvi de funció del vell caseller ens
permet tenir un moble estàtic i funcional i , alhora, hi
ha anys que els seus colors ens recorden Paul Klee. Els sofàs
no havien estat mai a la nostra llista del mobiliari ara comencem
a demanar-los, però mentrestant recollim els vells. Les
portades de les llibretes que des de sempre portaven un nen amb
pipa i una cartera ara ens fan mal als ulls. En teníem
moltes al magatzem; sense dir res i dient molt d'una manera de
fer i de valorar aquest mitjà de comunicació, els
pares les han transformat decorant-les ells mateixos i creant
veritables obres d'art. I aquell dibuixet ha desaparegut.
Tot el que hem escrit és un somni i una realitat. Hem anat
formant una cultura institucional que moltes vegades ha estat
errònia. Hl ha algun tipus de pràctiques que cal
resituar amb una reflexió entorn de la seva utilitat i
de les noves idees que la pràctica ens suggereix. La divisió
entre el món dels petits i el dels grans no hl hauria de
ser. Els potencials que tenen els infants ens esperonen, ens fan
viure, ens fan créixer. Veure com un infant redescobreix
tot el que l'envolta ens fa sentir molt responsables de les propostes
que l'ambient li ofereix. Veure com un adult descobreix al costat
d'un infant ens fa afirmar tot el que hem escrit.
Bibliografia
· COLS, Carme:
"El nostre "espai" ara", Infància,
núm. 36, pàg. 13~16. -: "Dues butaques i alguna
cosa més", Infància, núm. 95, pàg.
14-16.
· COLS, Carme; ALEMANY, Àngels; FABREGAT, Rosmarie;
MAJEM, Teresa; MARTÍN, Luisa; PERRAMÓN, Montserrat:
"La llum", Infància . a, núm. 49, pàg.
11-14.
· MONTESSORI, Maria: La descoberta de l'infant, Vic, Eumo,
1984.
· VIGOTSKI, Lev: La imaginación y el arte en la
Infancia, Madrid, Akal, 1982.
|