L'AMBIENT
Del llibre: Fer plàstica, un procés de diàlegs i situacions (1999), capítol L'ambient per Carme Cols. Col·lecció temes d'Infància, número 33. A.M.Rosa Sensat. Barcelona

Quan parlem d'ambient, ens referim aquí a l'ambient físic, material, però també a un de menys tangible, a l'atmosfera, al clima, a la manera de moure's, de conviure, de relacionar-se, de fer, en la mesura que ambdós ens donen una idea més precisa de l'ambient favorable a la creació, a l'art, a la plàstica.

Hem passat molts anys pensant que per poder educar plàsticament, estèticament o artísticament els infants de 0-3 anys el que calia era simplificar la realitat, començar pel començament; per exemple, que una qüestió com el coneixement dels colors necessàriament passava per ensenyar primer els colors primaris. Entorn d'aquesta creença s'organitzaven uns muntatges esgotadors per tal de "conèixer" el groc, després el vermell... Volíem sortir del costum de les fitxes absurdes, de seguir una línia o emplenar una superfície en un intent per sistematitzar un concepte i tornàvem en el fons a la mateixa metodologia la pràctica educativa errònia.

També hem passat molts anys generant una estètica institucional, en algun cas sense reflexió, com per exemple el fet que tots els infants hagin de portar bata pel fet d'anar a l'escola, o bé propostes pensades per solucionar qüestions d'ordre pràctic, com dissenyar unes prestatgeries i penjadors ideats especialment per posar-hi les coses personals dels infants, espais que configuren i determinen una imatge visual pels seus dibuixets més o menys simples i graciosos fets pels adults... Reduccionisme, empobriment, institucionalització, infantilisme són conceptes que ens agradaria pensar que ja són lluny de la pràctica educativa amb els més petits o que cal abandonar-los.

Els anys de treball amb ells mirant atentament el que fan i escoltant les seves demandes ens han permès aprendre, i molt, sobre el seu potencial, les seves preguntes. Les seves demandes ens esperonen, ens obliguen a una recerca constant, sobre biologia, sobre física, sobre lògica i també sobre art, els seus possibles camins i maneres de treballar-ho.

Una actitud oberta ens ha ensenyat a mirar i veure. Una situació, la que podem viure avui amb l'educació dels més petits, ens fa prendre consciència que som limitats, que no ho sabem tot i, per tant, ens obliga a tenir més amplitud en el nostre pensament i acció. La consciència dels nostres límits ens fa tenir una obertura cap als nostres aliats, com a col·laboradors, en uns casos seran els pares o avis dels infants, en altres el debat entre l'equip o altres professionals, o bé ens caldrà consultar i escoltar el consell d'un expert per afirmar o modificar un concepte, per fer un replanteig metodològic...

Ara podem parlar de la plàstica a l'escola bressol des d'una altra perspectiva, la de l'ambient, de totes aquelles qüestions físiques que contribueixen a informar, a transmetre cultura i, alhora, que faciliten la generació de cultura, i en el cas que ens ocupa, cultura artística, estètica i plàstica.

Per fer-ho proposem un primer exercici. Mireu, contempleu, feu d'espectadors de l'ambient de la vostra escola. Hi ha coses que us emportaríeu a casa? No hi ha res que posaríeu al vostre pis? Fem aquest recorregut mirant els mobles, les prestatgeries, les parets... Motiven a parar-se a mirar? Ens acull un sofà per intercanviar, per relacionar-nos? Quina Il·luminació hi ha? Trobem alguna calaixera? Alguna obra d'art? Gerros?

Tots sabem que l'organització i la distribució de l'espai condiciona el funcionament de l'escola. Facilita o dificulta les interrelacions entre els grups, les persones, la manera de moure's, la connexió entre el dintre i el fora. La manera com un espai està dissenyat li confereix una personalitat, una estètica. Un ambient físic, el configuren les parets, els mobles, els materials.

Mobles, taules, cadires, prestatges i tantes altres coses possibles: calaixeres, sofàs, coixins... Amb el mobiliari és possible crear diversos ambients que proposin, que suggereixin, que promoguin, que acullin... Però, quines cadires? Quines taules? Per a qui? Per a què? Un espai físic, la seva organització i distribució han de respondre a criteris funcionals i estètics i, alhora, tenir una personalitat pròpia. Els infants, els mestres, els familiars, els veïns gaudirem d'aquests espais i els enriquirem amb les aportacions de tots. No podem crear un món solament per als més petits...

Des de fa molts anys, sabem també que les parets són importants, que donen i reben informació de la vida de l'escola. Tenim la cura necessària d'una qüestió tan important com aquesta des del punt de vista de la plàstica? Què pengem? Per què ho pengem? Per a qui ho pengem? Quant de temps ho pengem? Podem guardar les tradicionals llistes d'assistència en un calaix i dedicar l'espai per fer una petita pinacoteca? Amb obres de qui? De Picasso, Rembrandt, Velàzquez, Miró.... dels infants, d'un familiar que ens ha fet una pintura? Què podem fer per trobar les tres dimensions d'un espai? Podem posar miralls per engrandir l'estança, per mirar al darrera ... ?

Ara entrarem en els materials, les joguines que omplen les prestatgeries. Què hi veiem? Són plenes d'unes joguines que trobem pertot arreu? Són les típiques joguines comercials que sota el nom de didàctiques presenten els seus dibuixos infantilitzats, estereotipats, que empobreixen la mirada, l'acció, el pensament... Tots sabem quines són les joguines i els jocs que més agraden als infants. Una expressió que sovint sentim: "Té de tot i no juga amb res. juga amb les coses que hi ha als armaris de la cuina ... " No entrarem a fons en el tema; solament suggerirem elements que hauríem de trobar per a la riquesa dels sentits. Paneres, cistells, caixes... plenes de fruites, pedres, d'allò que pot cabre en un calaix dels mals endreços... Recipients que acullen propostes, participació de grans i petits per omplir-los. Descobertes... Les fulles que hem collit, demà com seran? Color, textura. La qualitat dels materials donarà als infants molta més informació i una educació per al tractament dels objectes. Un racó de joc simbòlic amb tasses, plats de ceràmica.

La música amb un bon menú, amb aparells amb so de qualitat. Llibres que pesen, llibres que hauran de mirar a la falda d'un adult. Contes que escolten o miren. Tot el material ens hauria de fascinar per la seva qualitat i per la provocació. Si en un període de la vida observem que els infants tenen interès en arrencar, estripar i esmicolar.. és possible oferir-los una proposta que respongui a aquest desig. Un gran mural de papers col·locats de manera provocadora els convida a refer, però en el procés de la seva activitat l'interès pot reconduir-se i espontàniament descobrir l'agrupació, l'ordre, la classificació.

Tot el que hem descrit està immers en un clima que afavoreix la llibertat, la participació, la flexibilitat en les propostes de les activitats. Una organització que permet a l'infant i als adults moure's en diferents espais. Espais de jocs, d'escoltar música, de mirar llibres!

Un clima que trenca barreres on els grups conviuen i gaudeixen de la riquesa que hl ha dins i fora de l'escola. És un clima en el qual petits i grans participem en una àmplia dinàmica de descoberta de la cultura, de les cultures, i en generem de noves.

No n'hi ha prou de posar butaques, sofàs, obres d'art... per enriquir un sistema cultural.

Els elements ens ajuden a crear una atmosfera, però allò menys tangible, com dèiem al començament, es troba en la manera de fer creant un ambient propici i favorable per a la creació, per a l'art i per a la plàstica.

Les parets, els mobles, els materials ens ajuden a dur a terme idees que a poc a poc van canviant un ambient. Petits passos que demanen una participació dins l'equip. Recordo les preguntes que ens fèiem a la nostra escola quan vam posar per primera vegada dues butaques com a mobiliari de l'espai del grup: què diran els pares? Si ens troben assegudes diran que no fem res? Les butaques van servir per a moltes altres coses, mai per fer aquestes preguntes. Un espai on tot eren bolquers, i... que semblava una habitació dels mals endreços L'hem convertit en un espai per posar les caixes on guardem els tresors de cada infant. El simple canvi de funció del vell caseller ens permet tenir un moble estàtic i funcional i , alhora, hi ha anys que els seus colors ens recorden Paul Klee. Els sofàs no havien estat mai a la nostra llista del mobiliari ara comencem a demanar-los, però mentrestant recollim els vells. Les portades de les llibretes que des de sempre portaven un nen amb pipa i una cartera ara ens fan mal als ulls. En teníem moltes al magatzem; sense dir res i dient molt d'una manera de fer i de valorar aquest mitjà de comunicació, els pares les han transformat decorant-les ells mateixos i creant veritables obres d'art. I aquell dibuixet ha desaparegut.

Tot el que hem escrit és un somni i una realitat. Hem anat formant una cultura institucional que moltes vegades ha estat errònia. Hl ha algun tipus de pràctiques que cal resituar amb una reflexió entorn de la seva utilitat i de les noves idees que la pràctica ens suggereix. La divisió entre el món dels petits i el dels grans no hl hauria de ser. Els potencials que tenen els infants ens esperonen, ens fan viure, ens fan créixer. Veure com un infant redescobreix tot el que l'envolta ens fa sentir molt responsables de les propostes que l'ambient li ofereix. Veure com un adult descobreix al costat d'un infant ens fa afirmar tot el que hem escrit.

Bibliografia

· COLS, Carme: "El nostre "espai" ara", Infància, núm. 36, pàg. 13~16. -: "Dues butaques i alguna cosa més", Infància, núm. 95, pàg. 14-16.
· COLS, Carme; ALEMANY, Àngels; FABREGAT, Rosmarie; MAJEM, Teresa; MARTÍN, Luisa; PERRAMÓN, Montserrat: "La llum", Infància . a, núm. 49, pàg. 11-14.
· MONTESSORI, Maria: La descoberta de l'infant, Vic, Eumo, 1984.
· VIGOTSKI, Lev: La imaginación y el arte en la Infancia, Madrid, Akal, 1982.