| |
Els
serveis educatius per a infants de 0 a 6 anys formen part
integral del sistema educatiu i, en alguns aspectes, viuen
a l'ombra de l'escola primària. La influència
d'un estil escolar es veu per exemple en l'organització
dels espais. La introducció dels colors forts i de
decoracions 'alegres' representa un intent d'adequar aquests
espais als infants preescolars, però no és suficient.
Un estil volgudament festiu en la vida quotidiana esdevé
carregós i molest, i els espais continuen sent anònims
i institucionals. En canvi els serveis 0-6 poden, o millor
haurien de, ser una mena d'ambient combinat entre institució
i casa amb l'oferta d'un context de vida acollidor, bonic,
estimat, articulat i personalitzat.
Espais
acollidors. A més dels objectes funcionals n'hi ha
que donen un toc de bellesa: quadres, tapissos, plantes,
composicions de flor seca... Un ambient bonic i educatiu
per als infants (vol dir un currículum implícit),
i, no pas menys important, un suport moral per als adults.
Espais
per a moments íntims. L'ambient s'organitza en espais
recollits que afavoreixen la intimitat i les interaccions
significatives (entre adult i infant, entre infant i infant).
Un moble clau és la butaca, símbol de temps
de calma i esplai. Convida l'adult a escoltar, observar,
conversar, llegir junts, amanyagar, consolar... Als infants
els serveix per arrecerar-s'hi amb un osset o amb un llibre,
sols o amb un company. O com a lloc, provisional o estable,
per separar-se en petit grup i confabular. Serveixen com
a racó per distensió, treure's les sabates,
mirar llibres o àlbums. O per "no fer res"
(en realitat un oci fecund).
Espais
personals a dins dels espais col·lectius. Com que
els infants passen moltes hores en els serveis, és
important que l'ambient sigui personalitzat, que reflecteixi
la presència de cada un dels seus "habitants".
Els objectes personals que porta cada infant es valoren
i es potencien: l'abric, la roba de recanvi, el peluix (per
als més petits) o altres objectes que donen 'seguretat',
el vas, el pitet, l'àlbum de fotos de la història
familiar de cada ú, caixes de petits tresors personals,
una planteta per cuidar, les coses necessàries per
dormir... Són objectes que fan l'olor de casa, que
fan el lligam entre la vida privada i la vida pública.
Aquests efectes personals diversos, cada un d'ells necessita
una col·locació digna, un lloc pensat i accessible
als mateixos nens (armariet, penjador, bossa, prestatge...)
Aquests objectes, si se'ls dóna un bon tracte, constitueixen
un punt de referència que dóna seguretat,
que afavoreix l'autonomia, són una font d'interessos,
d'intercanvis i de conversa.
Seria
una bona cosa que aquest model 'combinat' també aconseguís
influir l'organització dels espais de l'escola primària
i secundària...
|