Tot un món

Article de Carme Cols i Marta Ferrer a la revista In-fàn-ci-a, número 108. Maig-juny 1999. Pàgines 10-13 A.M.R.Sensat. Barcelona.

Treballar amb flors, plantes i fruites, és poc habitual a les escoles bressol. L'experiència ens apropa a les múltiples possibilitats d'experimentació, elaboració i observació que els infants tenen amb aquests materials i convida a incorporar aquestes activitats a la vida quotidiana de l'escola.

Avui és dilluns, són tres quarts de nou del matí i encara han d'arribar tres nens del grup. La majoria tenen dos anys acabats de fer. Mentrestant uns miren llibres, es altres juguen a fer menjars i tenen encetada una conversa molt interessant sobre les pells de mandarina que divendres vam penjar al radiador perquè s'assequessin. A la sala hi ha un xiuxiueig constant entorn de les diverses activitats. S'obre la porta i entra la Júlia amb la seva mare. Totes dues riuen intensament, la Júlia repeteix "ina fina, ina fina", i mira la seva mare amb la cara il·luminada, i amb la complicitat que finalment ha aconseguit de la seva mare, que al mateix ritme i amb la mateixa insistència que la Júlia repeteix "mandarina, cosa fina".

Els altres infants i jo ens les mirem sorpreses, sense acabar d'entendre d'on surt tanta xerinola.
La mare de la Júlia m'explica que tot el cap de setmana la nena havia estat repetint una cantarella que ningú de la família no aconseguia entendre què volia dir, fins que, en arribar a l'escola, la cantarella s'ha fet comprensible. A la cartellera del costat de la porta deia, amb un gran títol, "Mandarina, cosa fina!" i explicava l'activitat central de divendres: pelar mandarines amb molta cura per poder posar la pell a assecar; tallar-ne rodanxetes i col·locar-les sobre el radiador damunt d'un paper d'estrassa i, és clar, també menjar-ne.

-Tot plegat devia haver estat molt interessant -comenta la mare de la Júlia-, perquè tot el cap de setmana ens n'ha parlat, i nosaltres sense entendre-ho, perquè divendres va venir a buscar-la la meva tia i no vaig recordar-li que llegís l'activitat del dia a la cartellera.
De cop em diu:
-Saps que tota la sala està perfumada de mandarina?
Certament jo en entrar també ho he notat.
-Bé, et deixo, que avui amb tot aquest show arribaré tard a la feina. Ah!, per cert, el meu sogre diu que el mes de maig podeu comptar amb un sac d'espígol del seu tros. Bé, ja en parlarem.
Amb tot això, també ha arribat en Pau i en Ferran. Ara ja hi som tots, i amb aquesta conversa l'ambient general ha pujat una mica de to. Com que he de canviar els bolquers a uns quants, proposo a un grupet de tres infants que vagin al jardí a regar les plantes, una feina que els agrada molt fer i que, alhora, permetrà calmar una mica l'ambient.

Arribats a aquest punt es pot pensar: què hi ha d'innovador en el que s'ha explicat fins ara? Per què només es parla de plantes o de la mandarina? Què hi ha de nou, en tot això?

Molt o res, segons com es miri, tot plegat és senzill. Però, a nosaltres, no ens ha resultat fàcil arribar a l'acord de dedicar el petit pressupost que tenim per a joguines a comprar estris de Jardineria: regadores, càvecs, rasclets, cabassos, tisores de podar, llavors, algunes plantes, i decidir també que compartirem la idea amb les mares i els pares de tots els grups. Hem hagut de superar moltes pors sobre possibles perills de les eines, la toxicitat de les plantes, hem estudiat com s'assecaven i premsaven, ens hem informat sobre les èpoques de podar, plantar, i sobretot hem discutit molt sobre l'interès que aquest tipus d'activitats podia tenir per als infants. Intentàvem imaginar què podria interessar-los, quins experiments podrien fer, com hauríem de proposar les activitats, les múltiples activitats que teníem pensades, per als sentits, per a la noció de temps i del temps, sobre la relació de l'aigua i les plantes i, per tant, les seves necessitats, i fèiem tantes hipòtesis, teníem tantes idees... Però la realitat és encara més apassionant i tothom manifesta entusiasme.

Amb la posada en marxa d'aquest tipus d'activitats, hem descobert que molts avis tenen un petit hort, i això fa que tinguem uns magnífics consellers per fer el nostre. Dues àvies saben el secret de com assecar les flors, una mare domina l'Internet i ens inunda d'informació, i tots els grups d'infants gaudeixen de la descoberta de les olors, resistències, textures, coneixen les diferents plantes i se n'aprenen el nom, i tants matisos i tons de color del verd, el rosa, el vermell, el groc...
En realitat, tot un món, el nostre, que tenim tan proper i sembla tan llunyà quan passem sense incorporar-lo a l'activitat, a la vida de l'escola. Amb aquesta dinàmica que hem emprès, cada època de l'any tenim noves olors, noves textures, nous colors, i noves paraules i noves activitats. Podem aprendre a pelar les mandarines amb molta cura per aprofitar-ne la pell, amb la qual farem una "panera dels tresors" per als més petits, o bé en guardarem trossets que, un cop secs, ompliran una capseta, que quan l'obrim ens perfumarà, o podrem picar molt finament la pell seca per tenir un pigment natural, i tot el que la imaginació ens vagi suggerint, però ja sabem que a l'abril podrem collir roses dels rosers que ara reguem i potser amb els seus pètals delicats podrem iniciar un nou procés d'elaboració, de descoberta...

Però el que desitjo és convidar-vos a entrar en aquesta dinàmica i animar-vos a començar un jardí, un hort, un espai on pugueu tenir una cura especial de tot el procés del fascinant món vegetal.
Si teniu la sort de disposar d'un pati amb terra, només cal preparar-ne un tros per iniciar el conreu, esponjar la terra i, amb molta cura, plantar les llavors, els esqueixos o les plantes que, amb els infants haureu pogut comprar. D'aquesta manera comença l'aventura i la responsabilitat de tenir-ne cura, d'aprendre junts com i quan cal regar, d'observar com comença a sortir un petit punt verd que anirà creixent i esdevindrà una magnífica carbassera, que ens donarà carbasses amb les quals podrem fer un munt d'experiments i activitats: unes faran bonic i en podrem tocar la forma, suau, rugosa, i n'observarem els colors amb tants tons i gammes, d'altres les donarem a la cuinera de l'escola perquè en posi al brou, o en farem confitura. Hem pogut observar, descobrir, comprovar les habilitats dels nens cavant o tallant margarides per deixar-les delicadament en un bol i la seva il·lusió de poder preparar i oferir regals als més petits, o la seva excepcional paciència en esperar que les roses s'assequin, la gran concentració i precisió per olorar i reconèixer que aquesta planta és espígol i aquella, romaní o farigola, o la mandarina!

És possible organitzar petites parcel·les especialitzades, unes amb flors, procurant que el seu cicle de floració ens permeti tenir tot l'any flors fresques, una altra amb plantes aromàtiques, una altra amb maduixes i maduixots. L'important és que tota aquesta activitat s'incorpori a la vida quotidiana.

En aquest punt algú pot desanimar-se perquè a la seva escola no hi ha jardí, però sempre és possible fer el mateix en jardineres a la terrassa i, si ni terrassa es té, penseu com és d'agradable destinar un espai a l'interior amb plantes i flors que podem treballar amb els infants.
Quantes vegades amb la millor de les intencions ens compliquem la vida programant activitats, que en alguns casos resulten un foc d'encenalls, amb molt esforç i temps de preparació i un resultat limitat, breu, a l'hora de treballar-ho amb els nens, de manera que no els donem temps per fer-se seva l'activitat i tot el que en poden treure.

En la vida quotidiana, en aquelles activitats aparentment més simples, hi podem trobar els processos més llargs i complexos, en què els infants poden implicar-se i ser-ne veritables protagonistes. Descobreixen, relacionen, coneixen i, per tant, respecten el que els envolta perquè han tingut el temps, un temps tranquil però continuat, recurrent, progressiu, amb resultats reals, útils, agradables, compartits amb els altres i plens de significats personals i col·lectius.