Dues
butaques conviden a seure.
L'espai
que es crea entre dues butaques, a l'estança
on viuen i conviuen un grup d'infants, es converteix
en un nus de vida dinàmic, flexible, acollidor,
cambiant... Infants i adults hi creen les relacions,
senten preservada la intimitat, fan volar la imaginació.
Les dues butaques esdevenen un exemple d'una pedagogia
dissenyada per afavorir el desenvolupament harmònic
de les criatures.
De
l'article: "Dues butaques
i alguna cosa més" de Carme
Cols a Infància número 95 març-abril
1997. AM Rosa Sensat. Barcelona
|
|