Dues butaques conviden a seure.

L'espai que es crea entre dues butaques, a l'estança on viuen i conviuen un grup d'infants, es converteix en un nus de vida dinàmic, flexible, acollidor, cambiant... Infants i adults hi creen les relacions, senten preservada la intimitat, fan volar la imaginació. Les dues butaques esdevenen un exemple d'una pedagogia dissenyada per afavorir el desenvolupament harmònic de les criatures.

De l'article: "Dues butaques i alguna cosa més" de Carme Cols a Infància número 95 març-abril 1997. AM Rosa Sensat. Barcelona